*
"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic. Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí."
La meva Adela, fragment.
Text: Lena Paüls
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra
