IN SITU, LES ROQUES

Begur (Baix Empordà) © Francesc Corpas Gaudó

La voluntat decidida de càntic,
el fet solar, el venjatiu projecte
d'un poble antic com les pedres també.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de les pedres

 

L'aflorament d'aquesta roca sedimentària es perd en la memòria. Amb el temps, s'hi va integrar in situ un edifici i un altre, respectant la continuïtat orgànica dels fonaments. I actualitzant la voluntat de càntic. La identitat col·lectiva projectada sobre les roques.

PLATÓ DESERT

Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc.
Torrelles de Llobregat, 2025

El jurat del VII Premi de poesia L'Atiador de l'Ateneu Torrellenc ha valorat en Plató desert l'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, els hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular.

LLEGIU el poemari Plató desert en línia 
i/o 

DESCARREGUEU el poemari en format PDF 

 

**

 

 

HEMEROTECA 

(A l'entorn de Plató desert: reportatge gràfic, premsa, etc.) 

 

 

VIES CREUADES

LLEGIU el llibre en línia

i /o

DESCARREGUEU el llibre en format PDF

Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes.
En el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies, continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força. 

Vaig respirar fondo, vaig girar un altre full
i hi vaig escriure: escenari: tren.

BENJAMIN STEVENSON
Tothom en aquest tren és sospitós 

 

VIES CREUADES

 

ROSA DE FOC

© Ignasi Bañó Millet
Aquarel·la, 13x33 cm

Retrates el foc viu a l'engraellat de la teiera. Pel sedàs de l'art, has fet passar el cavaller sobre el seu corser, llança en mà. Encara suren en l'ambient gotes de la sang del drac que atemoria els prioratins. Ja ens hi trobem, i imaginem totes les malures abatudes i aquest foc del cremaller purificant l'aire. I, ara, en la calma dels marges que afileren ceps amb les arrels enfonsades a la pissarra trencallosa de llicorella, aspirem a obrir un llibre que ens inviti a la lectura i, com a punt, hi guardarem la flaire d'una rosa que es despullarà sensual amb la complicitat del temps. I brindarem amb un vi de bona anyada.

 

**

 

ESCOLTEU la prosa poètica Rosa de foc a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Midley «Un pont de mar blava», «Valset», «El cafè antic» i «La lira».

Interpretació: La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Composició: Lluís Llach. Àlbum: Tossudament Llach, 2006.

 

TEMPS DE DOLÇOS. CASA PADRENY, DES DE 1815

Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815
Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història)
Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes)
Pròleg: Xavier Grasset. Edita: Confiteria Padreny, Reus, 2025

El llibre Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 fa un recorregut per la història de Casa Padreny a través de set generacions de pastissers. S'hi mostren dinou «dolços inspiradors» il·lustrats amb dibuixos, informació i una tanka a cadascun. El llibre coincideix amb els 210 anys de la fundació d'aquest establiment emblemàtic de Reus, el més antic d'aquesta especialitat a Catalunya.

Hemeroteca: Recull d'entrevistes, vídeos i fotografies,
crònica de la presentació, crònica de l'exposició.

 

HAIKUS DE SOLVEIG

Il·lustració: © Teresa Llorach

Per LLEGIR  Haikus de Solveig en línia

 i/o

DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf 

i/o

ESCOLTAR Haikus de Solveig, a Spotify

Veu: Andreu Sotorra 

Música: Solveig's Song, d'Edvard Grieg

**

El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.  

S'ha estrenat en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Al Teatre Fortuny de Reus (12-2-2025)

EGOTOPIA

 © Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm.

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera. 

ESCOLTEU la prosa poètica Egotopia a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

Música: Dunes de somnis

Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura

Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao

Àlbum: Serè, 2023

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

 © Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Escolteu la prosa a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

 

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats. 

A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

Prosa poètica: Lena Paüls

Inspirada en la instal·lació 

La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, de Rosa Virgili