 | |
| © Rosa Virgili, 2024 Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm |
Veu: Andreu Sotorra
A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha
pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda
consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats.
A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.
Prosa poètica: Lena Paüls
Inspirada en la instal·lació
La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, de Rosa Virgili
