 |
| © Ignasi Bañó Millet Aquarel·la, 13x33 cm |
 |
| Temps de dolços. Casa Padreny, des de 1815 Autores: Glòria Vicheto i Carme Puyol (història) Teresa Llorach (il·lustracions) i Lena Paüls (poemes) Pròleg: Xavier Grasset. Edita: Confiteria Padreny, Reus, 2025 |
 |
| Hemeroteca: Recull d'entrevistes, vídeos i fotografies, crònica de la presentació, crònica de l'exposició. |
 |
| Il·lustració: © Teresa Llorach |
Per LLEGIR Haikus de Solveig en línia
i/o
DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf
i/o
**
El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.
S'ha estrenat en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari. Al Teatre Fortuny de Reus (12-2-2025)
 |
| © Nené Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm. |
El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.
 | |
| © Rosa Virgili, 2024 Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm |
 |
| © Fina Veciana. S/T. 2024 Mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó) |
 |
| © Josep Piqué Iserte Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.
I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel
*
Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.
 |
L'ombra, de Josep Piqué Iserte |
De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues
persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem
si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de
sobre fins que de mirar-les hem passat a
veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.
 |
| Mural a l'Avinguda del Baix Camp, de Duesaigües Versos: Lena Paüls Grafits: Gasic Painter (Xavier Oliach) Instal·lació: maig 2024 |
 |
| © Josep Piqué Iserte Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
 |
| Il·lustracions de © Teresa Llorach |
* Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
* Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Plaça d'Isabel Besora, Reus.
La pandèmia de pesta de 1592 feia estralls en la població reusenca. Segons la llegenda, la pastora Isabel Besora (Reus, 1576) resava demanant protecció. Un dia se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que si la ciutat reprenia la devoció de la Candela s'aturaria la pesta. Els jurats del Consell de la vila no van fer cas de l'adolescent fins que la Verge li va dibuixar una rosa a la galta. La pesta va remetre. El Consell del 26 de desembre de 1592 acordava la construcció d'una ermita amb motiu de l'aparició.
* * *
T'has mudat amb la faldilla de grega per a l'ocasió. T'engavanya una mica, però avui no has de saltar marges. Decidida i solemne has agafat a coll l'Anyell del ramat d'ovelles per deixar-te convertir en bronze per l'escultor reusenc de més anomenada. I has posat cara seriosa. No era per riure la llegenda que t'atribueixen. Era temps de pandèmia (ara ja sabem quin pa s'hi dona!) i portaves un encàrrec de la Mare de Déu als jurats de la ciutat: «Torneu a la devoció de la Candela.» I passaven els dies i l'epidèmia avançava galopant, però els jurats no feien cas de l'exigència divina. «No hi toca, aquesta xiqueta», devien dir. Però, ¿i si fos veritat? El que els jurats del Consell rebrien a canvi de tornar a la Candela era tan gros que ningú els negaria que es pengessin la medalla. No va ser fins que un petó et va estampar la rosa de la ciutat a la teva galta que els jurats t'escoltaven quan hi vas tornar tan greu i digna com ara estàs en bronze. I, correm-hi tots, oferiment de la Candela en processó al llarg de la muralla i que no s'apagui mai més.
N'han parlat tant de tu... T'han representat en un ball parlat, en una geganta, en contes per a infants i en escultures de mides diverses. L'original es va quedar de regal al Vaticà i l'escultor te'n va fer aquesta rèplica. Ara vegetes la fermesa a l'extrem d'una rotonda, de cara al passeig que mena al santuari que recorda la teva valentia. A la rotonda, i encara gràcies!, I mira que vam sortir del nostre confort per demanar "Volem la Pastoreta". Tu saps que ens mereixem la plaça, l'ombra d'arbres de secà, els parterres florits i el brollador d'una font, amb tu que no deixis de mirar-nos i ens recordis qui som. Et mereixem altre cop al centre d'aquesta plaça formant part dels jocs dels infants, i acompanyant el nostre repòs.
I en un costat de la plaça del santuari et trobem recreada pel mestre d'escultors alforgenc, a peu pla d'un parterre, de cara a l'indigent fix que demana caritat a la porta del santuari. L'adolescència vibrant ja ha passat i ara ets feta una dona serena i enèrgica, que portes a péixer dues ovelles. Tens la resta del bestiar estabulat perquè no trobes espais erms a tocar de la ciutat. Ja no pots viure de la llet i els formatges. Representes amb naturalitat el dret a viure de la teva feina, i sabem que t'hauries manifestat al costat de molts altres i ara esperaries que els que manen t'escoltessin com fa quatre-cents trenta-tants anys. Però segurament l'únic que t'oferirien seria canviar el nom de la conselleria del teu ram.
 |
| reusdigital.cat, 13-IV-2024 |
 |
| Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
.jpeg) |
| Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
 |
| Desfici de mar. © Nené (acrílic sobre cartó, 40 x 30) |
 |
'Font dels dofins' (1972), de Josep Piqué Iserte Ubicació de l'escultura: Passeig de Mata, de Reus. Foto: © Carles Fargas |
Per LLEGIR el llibre en línia
i/o
per DESCARREGAR el llibre en pdf
HEMEROTECA
 |
| Primera edició: Edicions del Pirata, 2011 2a edició: format digital, 2024 |
La geganta Ela té un cos prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li dona nom. Té un caràcter imprevisible i, també, un secret... Al país on conviuen persones de mida nana, mitjana i gegant, s’hi instal·la una família que, a poc a poc (i no sense ensurts), anirà descobrint la misteriosa vida de la geganta. Recomanada per a lectors a partir de 9 anys
i /o
per DESCARREGAR-LO en format PDF
*
S'ha demaquillat l'àngel és un poema en set cants sobre les guerres en curs amb el pessebre com a espai i metàfora del poble desheretat.
 |
| Composicions d'art per al poema. Nadal 2014 |
Relat d'intriga en forma de diàleg, publicat dins el llibre col·lectiu Intrigues a la carta de Reusenques de Lletres. Arola Editors, Tarragona, 2023
Sinopsi: En una casa senyorial parisenca, les bessones Mélanie i Claire
desgranen records en veu alta del seu pare difunt i fan una cerimònia
alliberadora que acaba destruint un quadern que sembla diabòlic abans
que en sàpiguen el contingut.
 |
| © Nené Tintes i acrílics, 29 x 21 |
 | |
| © Marc Pérez Oliván Acrílic s/ tela, 70 x 50 |
Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Ara acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.
 |
| © Fina Veciana Siluetes (2009) de la "sèrie Enllaços", mixta s/ tela 114 x 146 |
 |
| © Iolanda Salvadó Ensucrades, de la sèrie «Vintage» |
 |
| © Marc Pérez Oliván |
 | |
| © Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm |
