L'ombra, de Josep Piqué Iserte |
De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues
persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem
si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de
sobre fins que de mirar-les hem passat a
veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.
***
Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte