19 de maig del 2026

METRATGE EXCEDENT

quan els quatre gats d'aquesta sessió
trepitgen les crispetes
ho aboquem tot a terra,
i sortim furtius de la sala.  

 
Metratge excedent
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
  

 

Escolteu el pòdcast del poema 
Metratge excedent
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**

 

Comentari a propòsti del poema visual Metratge excedent 

Comença la sessió i els quatre gats que ens acompanyen comencen a trepitjar les crispetes que, indolents, deixen caure provocant que el concert de blat de moro torrat i ensucrat es superposi a la banda sonora. El terra s’omple de midó calent que es continua expandint, sense aturador, i nosaltres decidim marxar. Abans, però, sobre una safata de paper amb vora ornamental també aboquem al terra les il·lusions amb què veníem a veure aquesta pel·lícula: retalls de vida viscuda, una acumulació de vivències i somnis que agafen formes vegetals i l’últim poema cargolat, a punt per ser llegit, mentre el vent ha quedat atrapat en les fibres trenades del nostre desencís. JOAN RAMELL

14 de maig del 2026

TÍTOLS DE CRÈDIT

EL PIC DE LA TARDA EN REMULL 
 
Títols de crèdit
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 
Escolteu el pòdcast del poema 
Títols de crèdit
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

** 


Comentari a propòsit del poema visual Títols de crèdit:

Sobre la barca negra i metàl·lica, talment un mirall, la bola navega per un mar de xarpellera de jute on les branques entrellaçades són onades que marquen el ritme de la travessada. Nosaltres, fora de l’estany, tornem a jugar i tornem a llençar la bola mirant de tocar o de caure el més a prop possible del nostre propi reflex, no de la petita bola de fusta. La petanca és un joc de pes, precisió i gravetat, i el més difícil és llençar la bola d’acer sobre un mirall sense esquerdar-lo. JOAN RAMELL


11 de maig del 2026

FINAL OBERT

comenceu rient la ruta incerta,
pel gust de perdreu-us,
pel gust d'estar junts.  
 
 
Final obert
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  
Escolteu el pòdcast del poema 
Final obert
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**


Comentari a propòsit del poema visual Final obert:

Els records embolicats al carret de fil amb els ulls oferint-se a la contemplació de la tendresa imperfecta de les coses fetes lentament. La bobina de fusta girant al voltant de la memòria que una roba florejada encara conserva. L’eco d’unes puntades reverberant per les parets de l’oblit. JOAN RAMELL


7 de maig del 2026

TAULA DE MUNTATGE

Deixes que el balancí es gronxi buit,
i desplegues  avall
el llibant  amb la cistella
plena de cargoles, 
ametlles torrades
i pans de llicorella.
 
 
Taula de muntatge
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

 
Escolteu el pòdcast del poema 
Taula de muntatge
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**



Comentari a propòsit del poema visual Taula de muntatge:

L'arrel penetra per les esquerdes del terreny  buscant l’aigua fonda fins que un bon dia, borratxa de garnatxa i carinyena, torna a aflorar per lligar-se a la llicorella que la va deixar passar. JOAN RAMELL

4 de maig del 2026

DIORAMA

Imiteu el vals dels balladors de la pantalla,
ell tan sapastre i tu,  que no en saps més, 
amb el vestit de tul celest, 
que ho dissimula tot
 
 
 
Diorama
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025


 
Escolteu el pòdcast del poema 
Diorama
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**



Comentari a propòsit del poema visual Diorama:

El tutú flota com un núvol lleuger quan la ballarina invisible assaja el primer pas d’un somni amb la delicadesa i la lleugeresa que permetrà al públic oblidar-se durant una estona del món que sovint reclama gravetat.
Balla sobre l’escenari d’una pila de diaris lligats, compacta, terrenal, plena de paraules que expliquen el soroll del món —migrants, Palau de la Música, ...—, un escenari sense teló i sense bambolines, un escenari d’històries acumulades que un cordill estreny en un intent d’ordenar el caos. 
La ballarina no trepitja l’escenari, només l’acaricia mentre, amb cada pas i amb cada moviment, transforma el soroll en ritme i la fragilitat en dansa. JOAN RAMELL