VIANANTS DE MINÚSCULA VORERA

Llibre-objecte. Poema enrotllat. © Paüls

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Soc d'aquí. Soc estranger.

JOSEP PALAU I FABRE

De tu només sé que cada migdia patines

al bat de sol de la gran plaça empedrada,

amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll.

Voldria saber què enyores i aprendre de deesses de les serps;

et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa

i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre;

voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos,

on van deixar la pell gent com la meva;

voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues

per poder descobrir plegades on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu:

tothom és immigrant d'un lloc o altre.

 

LLibre-objecte. Poema enrotllat

Som veïnat i quan ens deixem pas,

vianants de minúscula vorera,

no em cansaré de buscar-te els ulls bruns

perquè els reconec: són un camí per conviure.
 

Amb un peu rosegat (V). Dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

MARÇ, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels,
nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat,
que tant reparties cops amb una pala matamosques,
i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent",
com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR,
Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir.
De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan  
i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat,
governador de Jerusalem i de Tarragona,
era un embolcall massa pesant.
Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó,
peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé.
En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos
amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic,
les ulleres adobades amb esparadrap.
Tinc por que si crido el teu nom per la finestra,
la dent que em belluga voli enllà del porticó
i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs.
Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla,
pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi.
La confirmació d'un compromís fet cendra
és el pic imprecís d'aquest dimecres,
ara que la crema es va espesseint al bany maria
i al carrer planten falles.
Torna nan entremaliat, armat del ramat,
torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols.
L'oli roent l'espera. 

MARÇ, poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

MIL COLOMS IRISATS

© Teresa Llorach, 2022
Aquarel·la

 

Escolteu el poema en pòdcast

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Atorrollat, has perdut els camins i no tens esma.
T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.
GABRIEL FERRATER

 

Enganxaves coloms irisats pintats sobre plàstic transparent
als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola
i després llegies, en veu alta, 'Sadako vol viure',
aquelles pàgines esfereïdores de tan reals,
on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil.
El miracle no és possible,
després que un gran nombre de persones estigui disposat
a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones.
Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia
i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll
a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat.
Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits
i s'aplicaven / amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn.
No hi vulgueu reflexionar, ni intentar comprendre
els actes vils que desferma la fúria.
A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats,
¿com li explicarem l'origen del conflicte?
Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins,
cremades les pupil·les, els iris i les còrnies.
Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble,
per fondre-les i fer-ne bales, boig de por.
Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort,
¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?,
espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre,
tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes
i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou.
Enviaràs coloms irisats als assassins
(mai és massa tard per aturar un riu de sang),
mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera
i posaràs a punt la rellotgeria interior.
Tu, igual com la petita Sadako Sasaki,
desitjaràs el miracle dels mil ocells,
cada colom enganxat als vidres de les finestres
és un desig per continuar vivint,
cada colom és una esperança a favor de la pròpia força

 

 'Mil coloms irisats', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra   

 Per saber-ne més:

"Mil coloms irisats, a favor de la pau"

EL GRAM

Llibre-objecte enrotllat. Papers i llicorella. © Paüls

 

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet.

© LENA PAÜLS

Dempeus sempre, fragment. De Bombes de llavors

SÀVIA DE VENTADES

Llibre-objecte. Poemes enrotllats en bobina de fil

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© LENA PAÜLS

Fragment del poema Amb un peu rosegat 

Dins Temps de Penyora

FEBRER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach.
Doctor de la pesta. Aquarel·la

Escolteu el pòdcast del poema a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?

'Febrer' dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Música: 'Dentro la maschera di arleccchino', interpretada per Gianmaria Testa

ON ES COVEN ELS SOMNIS

Llibre-objecte 'On es coven els somnis'
© Paüls

 

Voldria aixecar les llambordes

d'aquesta plaça on jugues

per poder descobrir plegades

on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés,

i tu volgessis saber, seria teu:

tothom és immigrant 

d'un lloc o altre

© Lena Paüls

Amb un peu rosegat, la falda buida, dins Temps de penyora

TATUA'M

Tatua’m brisa,
arrels roents i pètals:
la treva entre ones.

 

Quatre llibres-objecte a partir de l'haiku Tatua'm, elaborats amb materials sensibles de l'univers subjectiu. En cadascun hi predomina un color representant un element natural: blau (aigua), verd (terra), violeta (aire) i granat (foc). En cada llibre, una aroma: espígol, llorer, eucaliptus, romaní. 

Per fer-ne un tast, vegeu el vídeo:

LES FALQUES VOLEN

Poema envasat. © Paüls

Solemnitats de música corcada.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 

 

A la ràdio les falques volen,

m'imposen un ritme trepidant.

Sovint en podria repetir la música,

però no sé què diu la lletra.

Demà —que me'n recordi—

escoltaré de nou aquell missatge fugaç

del qual fa dies que intento treure l'entrellat:

em sembla que ofereixen

felicitat sense fisures

o freixures sense liquiditat.

A veure què...

© Lena Paüls. 'Amb un peu rosegat', dins Temps de penyora.

GENER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Canal IVOOX o bé al Canal SPOTIFY

Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula camilla
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?

'Gener', poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

FELIÇ QUI

Acordió 'Feliç qui' © Paüls

Gosa poder ser fort, i no t’aturis.
GABRIEL FERRATER

Feliç qui es troba en una clariana
amb cruïlles per triar i remenar.

Feliç qui vol poder estar atiant fruitar;
feliç qui vol estar amerant:
feliç qui ja n’està.

 

© Lena Paüls, 2022

 

 

Escolteu el pòdcast dels poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

EL RESSOPÓ

Coberta: © Teresa Llorach, aquarel·la, 2019.
Edició digital

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast del monòleg

El relat  El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre que s'adreça a una altra sensesostre com ella el dia de Nadal. 

«Ep, tu, si t'asseus aquí se't mullarà el cartró, t'aviso, eh! Doncs, sí, quin negoci, ahir, xiqueta! I tu, sense venir. ¿On eres? No, no... no cal que m'ho diguis, no. Doncs, va anar bé, eh! Ja ho saps, que s'estoven pels volts de Nadal. Sí, dona, com sempre, ahir van esquitxar i esquitxar euros per calmar la mala consciència. I mira que van carregats de paquets i fan morros... però esquitxen, tu!»

El ressopó, fragment

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Carme Simó

 

El relat va obtenir el Premi de narrativa La Mar de Lletres, 

modalitat Contes de Nadal, de Calafell, l'any 2003. 

Revisió: desembre 2021

LA MEVA ADELA

Descarregueu el relat en format PDF

 

* 

Escolteu el pòdcast d'un fragment del relat 

a IVOOX   i /o     a SPOTIFY

 

"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic.  Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí." 

La meva Adela, fragment.

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

DESEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la © Teresa Llorach

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió,
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.

'Desembre', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

EL TEMPLE

El temple. Poema i escultura de paper © Paüls

 

Escolteu el pòdcast d'El temple 

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Incrustat en cada espai dels teus dies
queda el temple a vessar d’heura per sempre.
Dos fruits et llueixen per arracades.

'El temple', de 'La falda buida', dins  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

QUIN GROC T'HA PICAT?

Arola Editors, Tarragona

 

Reportatge gràfic de la presentació del conte

Centre de Lectura, de Reus, 13-XI-2021 

Em plau presentar-vos el conte per a infants Quin groc t'ha picat?, una historieta gràfica amb disseny i il·lustracions de Pere Prats Sobrepere basades en un text del qual soc autora, sobre la força de la ciutadania per impedir que es perpetuï l'abús de poder. El tema —presentat des d'un angle caricaturesc i humorístic— respon amb un exemple extrem la pregunta ¿S'ha d'obeir una llei injusta? 

El llibre compta amb Guia de Lectura, una bateria de Suggeriments didàctics i uns Tallers de creativitat  i animació a la lectura per a diferents nivells.  

Vegeu les sinergies que ha generat el conte:

"A l'entorn de Quin groc t'ha picat?"

 

***

 

 

Vídeo del conte Quin groc t'ha picat? 

Lectura i muntatge: Marta Vidal. 

Centre de Lectura de Reus, canal Youtube,

 sèrie 'Contes per somiar Km0'

TRÍPTIC

© Paüls. Poema 'Tríptic'  en llibre artesanal
Estampació botànica per percussió

 

Escolteu el pòdcast de Tríptic

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

I

T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.

Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.

Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

II

Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.

Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.

Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
 

III

Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.

El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.

Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.

És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.

'Tríptic', de  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

HISTÒRIA D'UN SECRET

Per llegir en línia

o bé

Per descarregar en format PDF

 

Em plau presentar-vos en edició digital la narració curta Història d'un secret, amb il·lustracions de Teresa Llorach i disseny de la coberta de Pere Prats Sobrepere.

A còpia d'arrossegament, els anoracs i les genolleres dels pantalons van acabar ratats i els meus guants, esfilagarsats dels palmells. Vaig perdre el passamuntanyes i una diadema, que es devien quedar enrestats en alguna branca. El pare va sortir del bosc amb les mans esgarrinxades i un ramet de sang a l'ull esquerre.
Història d'un secret, fragment

Per saber-ne més:

El secret dels rovellons
*
Rovellons, només

 

 

HAIKÚS DE VI NOVELL

Coberta: 'Priorat' de © Teresa Llorach

 

Enllaç per llegir el llibre en línia

*

 Per descarregar el llibre en format PDF 

 

**

Per escoltar els poemes en veu d'Andreu Sotorra 

Canal IVOOX o bé Canal SPOTIFY

*

Per escoltar l'autora entrevistada per Agnès Toda. La Nova ràdio

Em plau presentar l'edició digital d'aquest recull de vint-i-dos haikús sobre el raïm i el vi. Van ser interpretats a l'espectacle 'De vi va veu', seleccionats per Fina Masdéu. Veus: Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. Música: Aleix Bové i Sara Sambola. Moviment: Magda Borrull. Vi: Sara Pérez, de la bodega Mas Martinet. Direcció: Rosa Mateu. Reus, 2020. Reposició al Teatre Bartrina, Reus, 2021.

DES DEL PONT DE LLUMS

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Posidó: No ha guanyat el valor, ans l'astúcia.

Les troianes. J. P SARTRE

U: No ser.

Dos. Apareix.

Tres. Dret es desplega.

Quatre. Relleu a tota plana. 

Cinc. Minva.

Les fases retòriques del camí.

Un llamp de la tempesta seca

guaita pel finestram,

i allò que acaronaves,

es grava amb foc a la carena

i es pot llegir de mar estant.

Els papers grocs de tanta llum

i el llibre obert de la pantalla

desmuntaran la gran bastida,

i ho deixaran tot a mig fer.

Del llibre 'Teló de fons'

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Vegeu el sentit del poema a l'apunt Rellegint 'Tempesta seca'

AL CEL CABRETES I A LA TERRA PASTETES

© Francesc Mauri
Oli i pols de marbre sobre tela, 50 x 35 cm

 Per a Martina Rius Mauri

Mires meravellada les cabretes del cel.
Aviat hi haurà pastetes a la terra, penses.
Recomanes: «Baixeu, baixeu, que faig bugada»
Totes carregades de fang
Inspiren matèria de colors.
Netes com una patena,
Ara ja tornen a pasturar.

Acròstic de © Lena Paüls

 

Making off M A R T I NA, de Francesc Mauri

 Blog «Pont d'Enseula» 6-9-2021

FULL DE RUTA

Bastons de prunera, fulles d'eucaliptus
Versos i escultura mòbil: © Lena Paüls

 

Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí que puc.

Del poema L'alè que fa olor de menta

L'ARREL ADOBA L'ARBRE

EL RECTANGLE DEL CEL

 

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment d'«El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

ETS EL QUE DIUS

Versos: © Lena Paüls

Fotografia: © Josep Lomas Fortuny

Fragment del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EN EL PRIMER SEGON QUE QUEDA

Text © Lena Paüls

Il·lustració: © Anna Llebaria

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

EL CICLE DE L'AIGUA

Il·lustració de © Pere Prats Sobrepere

Escolteu el podcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Ets el que dius,
bategant llevant a la roba estesa.
Guaites al celobert,
algú s'enfila per les canonades.
Fas renou, estossegues agitada,
piques amb un tornavís i una llima
al pot de sabó que fa de timbal;
crides noms imaginats fent mil veus,
perquè el llimac es pensi
que no estàs sola.

Ets el que dius,
inventari del que havies perdut,
i ara ho retrobes apilat
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès
sobre diaris vells, al bat del sol.

Ets el que dius,
perquè desitges tant salvar-te,
que fins i tot el gebre
cobreix els escòrrecs que ha fet la pluja.

Ets el que dius.

Fragments del «El cicle de l'aigua» 

del llibre L'alè que fa olor de menta

 

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

 

 

MEMÒRIA DE POSAR I TREURE

Dibuix de © Lluc Magrané Serret, 2021

Hi ha preguntes que semblen fàcils, però són enrevessades de respondre. Sovint les responem a la babalà i després ens quedem pensant-hi hores i hores. La pregunta que ha fet un xiquet d'onze anys a la seva mare és d'aquest estil:
—Mare, si tinguessis la memòria tan plena que ja no hi cabés res més, i t’obliguessin a treure coses per buidar-la, què en trauries?
Vet aquí, doncs, la memòria imaginada com una gran olla a punt de sobreeixir-se o com un llapis de memòria que ens avisa que no hi caben més documents. El cas és que ens trobem en la disjuntiva d'haver d'escollir quin material suprimirem. No s'hi val treure'n provisionalment la tapa, l'hem de buidar, sigui per alleugerir la càrrega o bé per poder fer lloc per anar-hi afegint més records, cosa que ens portarà a un nou buidatge, i així, un i altre cop.
La mare fa veure que no ha sentit que el nen ha dit 'si t'obliguessin'; potser volia dir 'si et veiessis obligada' una perífrasi més oberta de sentit. El cas és que si la mare havia de triar per un motiu o altre, treure memòria, respon:
—Jo buidaria la memòria de records dolents o tristos.
El xiquet té preparada una alternativa que fa pensar llargament:
—Doncs, jo trauria records bonics, així els podria tornar a viure per primera vegada. Per al petit es tracta de treure a airejar els records plaents —per sort, encara no en deu tenir d'altra mena— amb l'objectiu de recol·locar-los. Faig notar que diu que els podria tornar a viure per primera vegada, o sigui que ja pressuposa que repetirà l'operació tantes vegades com li vingui de gust, en un acte de sobirania íntima.
Hi he pensat a fons i crec que la memòria ens defineix, per tant és una molt bona mesura treure a passejar tot allò que recordem i reviure-ho al mateix temps que fem lloc per arxivar-ho delicadament al llapis de memòria intransferible.
El tema és de molt més calat que un senzill apunt filosòfic elaborat dins d'un cotxe a quarts de vuit del matí, encetant el nou dia amb els deures fets, vestits amb anorac, bufanda, guants i mascareta, veient passar ametllers florits per la finestreta i el sol apuntant a l'horitzó. És un record d'aquells de posar i treure fins a l'infinit

DESHERETADA

© Nené (Pérez Oliván)

Paper Torchon, 300 g, 21 x 29,7 cm guaix, tinta xinesa, anilines

Escolteu el pòdcast del poema 'Desheretada'

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Si ets capaç d'adonar-te,

desheretada,

que el món solca per altres mars

allunyats de l'origen,

i t'has quedat a la mateixa platja,

mira't amb un altres ulls les desferres,

adoba el bot,

i fes que tot sigui possible.

 

Desheretada, fragment de L'alè que fa olor de menta

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

Nené (Pérez Oliván) s'ha inspirat en els darrers versos del poema 'Desheretada' del llibre L'alè que fa olor de menta i en la seva protagonista, la Jamila, una dona que connecta el seu oceà interior amb el nou entorn on haurà d'aprendre a viure de nou, transformant els seus dolors físics i anímics en una experiència vital positiva.

L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA

Escolteu-ne fragments recitats per l'autora

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

*

Llegiu aquí el llibre en línia

o bé descarregueu-lo aquí en format PDF

Em plau compartir L'alè que fa olor de menta, un poema narratiu en sis parts que protagonitza la Jamila, una dona forastera que estripa el bitllet de tornada. I transforma el dolor de les pèrdues en experiència positiva. Guardonat amb el XXX Premi de Poesia del Vallès Oriental.

Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere

Disset fragments del llibre han estat il·lustrats amb fotografies 

de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz

i pintures de Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, 

Fina Veciana i Rosa Virgili. Publicats al recull 50 mirades des de casa

Posteriorment, uns versos del poema han estat il·lustrats per Nené (Pérez Oliván) Anna Llebaria, Josep Lomas, Pere Prats Sobrepere. I també uns fragments han estat enregistrats en pòdcast per Andreu Sotorra.

Vegeu totes les creacions generades a l'entorn d'aquest poemari

LLEBARIA GRAU, EL PARADÍS ASSOSSEGAT

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia
o bé descarregar-lo en format PDF

A Bartomeu Llebaria Grau, en homenatge

Us invito a endinsar-vos en Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, publicació que aplega una mostra de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Les obres formen part d'un llegat esplèndid d'aquarel·les esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Marines tranquil·les,  paisatges de l'entorn de l'artista —Duesaigües, l'Argentera, boscos del Castell d'Escornalbou—, paisatges de diferents llocs de Catalunya i d'altres paisatges viscuts pel pintor.  Llebaria Grau va fixar amb els seus colors un paradís assossegat que ens emociona i que perviu en cada quadre.

Arrodoneixen el recull el pròleg d'Anna Llebaria Enrich, filla de l'artista, i les impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

EL CAMÍ OBAC

© Llebaria Grau
Camí Vell de l'Argentera. Aquarel·la, 45 x 70 cm

Reposaves al camí obac

on dormia la salamandra.

T'emportaves a casa

la frescor del sotabosc.

© Lena Paüls

FLORS A DESDIR

© Llebaria Grau. Flor blava (polygata Calcarea), aquarel·la, 36 x 26 cm

Vau descobrir plegats

aquesta primavera

i collíeu flors a desdir.

Encara us sentiu les mans

perfumades.

© Lena Paüls

SI SÓN ROSES, FLORIRAN

 

  Cliqueu la imatge per llegir el libre en línia 

o bé

 descarregueu-lo aquí en format PDF

 

Em plau presentar-vos la publicació Si són roses, floriran, setze textos inspirats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván.  Una creació impulsada en temps de confinament conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. 

Pintura:

Marc A. Pérez Oliván

 

Textos:

Carme Andrade, Josep M. Barraso, 

M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, 

Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez,

Carme López Arias, Eduard López,  

Josep Masanés, Fina Masdéu, 

Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, 

Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.  

 

Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura [https://bit.ly/2MeSyTo].

 Tot el que s'ha dit de Si són roses, floriran

50 MIRADES DES DE CASA

Cliqueu la imatge per llegir el libre en línia 

o bé

 descarregueu-lo aquí en format PDF

Em plau presentar-vos 50 mirades des de casa, un recull de 50 textos propis (contes, microrelats, proses poètiques i poemes) il·lustrats amb obres d’art (fotografies, pintures, collages). Creació realitzada durant el confinament a causa de la pandèmia del Covid-19, entre el 15 de març i el 3 de maig de 2020.

Textos:

Lena Paüls

Il·lustracions:

Fabián Acidres Pons (fotografies)

Myriam Arnold (pintura)

ASA (fotografies)

Antonieta Codina (fotografies)

Francesc Corpas (fotografia)

Mònica de Dalmau Mommertz (fotografia)

Màrius Domingo de Pedro (fotografies)

Teresa Llorach (pintures)

Josep Lomas (fotografies)

Isabel Marsal (fotografia)

Marc Pérez Oliván (pintures)

Pere Prats Sobrepere (grafismes)

Martina Rius Mauri (dibuix)

Fina Veciana (pintures i collages)

Rosa Virgili (pintures i collages)

 

 

Making off i articles generats per 50 mirades des de casa

ROBINSON DEL BALCÓ

© Pere Prats Sobrepere

Hi ha llenguatge, hi ha art, perquè hi ha l'altre. 

Georges Steiner

Agraïments:

A tothom qui ens ha llegit i ens ha fet saber que hi era,
en aquests cinquanta dies primers de confinament.

Gràcies, Fabián Acidres Pons, Myriam Arnold, ASA, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Teresa Llorach, Josep Lomas, Isabel Marsal, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Martina Rius Mauri, Fina Veciana, Rosa Virgili

SARA, UN DIAMANT TALLAT

Sara. © Fina Veciana
Llibre d'artista

Podies haver escollit una fusta, una tela o un paper per suport, però et vas gosar enfrontar al paper escrit i enquadernat. En triaves paraules i a partir del que et suggerien, vas crear una història, transcendint els límits de l'espai, de la forma, del color. Estrips, talls, forats... marques del martiri. Consistència i música de pergamí. En el sentit, hi has aplicat la complexitat i la transparència calidoscòpica del diamant. Sara ets única i ets múltiple. 

© Lena Paüls

EL RISC DE LA LLIBERTAT

© Fabián A. Pons

Si no tens llibertat interior, 

¿Quina altra llibertat esperes poder tenir? 

Arturo Graf 

Confinat de luxe, l'agaporni no recorda com volar. Ha après a cantar l'enyor per alguna cosa que no ha conegut.  No s'aferra als límits del barrots, hi viu la generositat de la nostra estima. Obsedit per l'aigua neta i el mill, no reconeixeria les fases de l'alliberament. Fràgil, assumiria el risc de la llibertat. I ja l'hauríem vist prou.

© Lena Paüls

ALGÚ ARRIBA I TRUCA

© Pere Prats Sobrepere

Fer silenci, fer lloc als altres,

és obrir l’espai més lluminós del cor

a algú que arriba i truca.

José Moratiel

Volaves, pit-roig, dins la capçada d'uns pollancres de fulles argentades acabades de sortir. Només se sentia l'aleteig de qui busca compartir vida. Un mar de mates de galzeran s'estenia per tot el sotabosc ombrívol i, entre la fullaraca humida, una salamandra treia el musell. No sabies si cantar posaria al descobert els teus delits que feien més por que servei o si estant allà dalt en silenci estaries més pròxim dels altres. Dubtós, vas refilar perquè no fos dit i la salamandra a poc a poc va treure tot el cos amagat i es va posar a ballar. I el brancatge caigut va prendre vida de tot el que hi havia adormit. L'endemà, no vas esperar veure cap ésser vivent. Així que et vas despertar, et vas posar a cantar tot alternant amb els silencis renouers dels altres. No els veies, però sabies que no estaves sol.

© Lena Paüls

INVENTARI

Contradicció-Buscant El Camí Blau © Rosa Virgili
collage de roba i cartró, esmalts i plàstica, 15 x 10 cm

—Ets el que dius,  
inventari del que havies perdut, 
i ara ho retrobes apilat 
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat 
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès    
sobre diaris vells, al bat del sol.
No és gran cosa, però deduïm  
que per als corbs és un gran què. 

Del poemari L'alè que fa olor de menta