Assaboriu llavis
llepats de roses roges
en record d'un heroi
que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les
xiquetes del poble
ja havien estat
sacrificades per una fera.
Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de
sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de
llorer, palmes i als palmons,
trenes de fulles
torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma
per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat
al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen
a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del
cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica
el que pot,
amb una intuïció
comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos,
exiliats,
els set caps
dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i
cristians alcoians
que entre bombo i
plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells,
mengen ametlles garrapinyades
no fos cas que es
candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres
s'entaulen
i acaben cantant
boleros junts.
19 d’abril del 2022
ABRIL, DE 'TEMPS DE PENYORA'
11 d’abril del 2022
EL CAVALLER ARREBOSSAT
 |
| Publicada a «Lo Nunci» | Revista del CAR, núm. 160 Reus |
18 de març del 2022
VESPRE EN DANSA
 | |
| © Fina Veciana, 2022 Vespre en dansa Tècnica mixta sobre tela, 65 x 100 cm | |
Dansen les llunes noves al capvespre
la coreografia sinuosa.
Flueix l'entitat complexa de l'estol:
espirals, volutes i serpentines.
8 de març del 2022
VIANANTS DE MINÚSCULA VORERA
 |
| Llibre-objecte. Poema enrotllat. © Paüls |
 |
| LLibre-objecte. Poema enrotllat |
4 de març del 2022
MARÇ, DE 'TEMPS DE PENYORA'
 |
| Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022 |
T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels,
nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat,
que tant reparties cops amb una pala matamosques,
i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent",
com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR,
Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir.
De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan
i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat,
governador de Jerusalem i de Tarragona,
era un embolcall massa pesant.
Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó,
peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé.
En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos
amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic,
les ulleres adobades amb esparadrap.
Tinc por que si crido el teu nom per la finestra,
la dent que em belluga voli enllà del porticó
i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs.
Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla,
pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi.
La confirmació d'un compromís fet cendra
és el pic imprecís d'aquest dimecres,
ara que la crema es va espesseint al bany maria
i al carrer planten falles.
Torna nan entremaliat, armat del ramat,
torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols.
L'oli roent l'espera.
MARÇ, poema del recull Temps de penyora
28 de febrer del 2022
MIL COLOMS IRISATS
 |
| © Teresa Llorach, 2022 Aquarel·la |
T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.
GABRIEL FERRATER
als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola
i després llegies, en veu alta, 'Sadako vol viure',
aquelles pàgines esfereïdores de tan reals,
on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil.
El miracle no és possible,
després que un gran nombre de persones estigui disposat
a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones.
Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia
i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll
a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat.
Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits
i s'aplicaven / amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn.
No hi vulgueu reflexionar, ni intentar comprendre
els actes vils que desferma la fúria.
A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats,
¿com li explicarem l'origen del conflicte?
Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins,
cremades les pupil·les, els iris i les còrnies.
Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble,
per fondre-les i fer-ne bales, boig de por.
Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort,
¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?,
espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre,
tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes
i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou.
Enviaràs coloms irisats als assassins
(mai és massa tard per aturar un riu de sang),
mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera
i posaràs a punt la rellotgeria interior.
Tu, igual com la petita Sadako Sasaki,
desitjaràs el miracle dels mil ocells,
cada colom enganxat als vidres de les finestres
és un desig per continuar vivint,
cada colom és una esperança a favor de la pròpia força
18 de febrer del 2022
EL GRAM
 |
| Llibre-objecte enrotllat. Papers i llicorella. © Paüls |
Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet.
12 de febrer del 2022
SÀVIA DE VENTADES
 |
| Llibre-objecte. Poemes enrotllats en bobina de fil |
Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.
© LENA PAÜLS
3 de febrer del 2022
FEBRER, DE 'TEMPS DE PENYORA'
 |
| © Teresa Llorach. Doctor de la pesta. Aquarel·la |
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?
1 de febrer del 2022
ON ES COVEN ELS SOMNIS
 |
| Llibre-objecte 'On es coven els somnis' © Paüls |
16 de gener del 2022
TATUA'M
 |
| Tatua’m brisa, arrels roents i pètals: la treva entre ones. |
9 de gener del 2022
LES FALQUES VOLEN
 |
| Poema envasat. © Paüls |
5 de gener del 2022
GENER, DE 'TEMPS DE PENYORA'
 |
| © Teresa Llorach, aquarel·la |
Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula camilla
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?
'Gener', poema del recull Temps de penyora
1 de gener del 2022
FELIÇ QUI
 |
| Acordió 'Feliç qui' © Paüls |
GABRIEL FERRATER
amb cruïlles per triar i remenar.
feliç qui vol estar amerant:
feliç qui ja n’està.
20 de desembre del 2021
EL RESSOPÓ
 | |
| Coberta: © Teresa Llorach, aquarel·la, 2019. Edició digital |
Descarregueu el relat en format PDF
*
Escolteu el pòdcast del monòleg
El relat El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre que s'adreça a una altra sensesostre com ella el dia de Nadal.
«Ep, tu, si t'asseus aquí se't mullarà el cartró, t'aviso, eh! Doncs, sí, quin negoci, ahir, xiqueta! I tu, sense venir. ¿On eres? No, no... no cal que m'ho diguis, no. Doncs, va anar bé, eh! Ja ho saps, que s'estoven pels volts de Nadal. Sí, dona, com sempre, ahir van esquitxar i esquitxar euros per calmar la mala consciència. I mira que van carregats de paquets i fan morros... però esquitxen, tu!»
El ressopó, fragment
13 de desembre del 2021
LA MEVA ADELA
"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic. Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí."
La meva Adela, fragment.
9 de desembre del 2021
DESEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'
 |
| Aquarel·la © Teresa Llorach |
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.
'Desembre', de Temps de penyora
1 de desembre del 2021
EL TEMPLE
 |
| El temple. Poema i escultura de paper © Paüls |
Incrustat en cada espai dels teus dies
queda el temple a vessar d’heura per sempre.
Dos fruits et llueixen per arracades.
'El temple', de 'La falda buida', dins Temps de penyora
14 de novembre del 2021
QUIN GROC T'HA PICAT?
 |
| Arola Editors, Tarragona |
11 de novembre del 2021
TRÍPTIC
 |
© Paüls. Poema 'Tríptic' en llibre artesanal |
I
T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.
Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.
Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.
És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.
II
Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.
Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.
Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
III
Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.
El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.
Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.
És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.
'Tríptic', de Temps de penyora
7 de novembre del 2021
HISTÒRIA D'UN SECRET
A còpia d'arrossegament, els anoracs i les genolleres dels pantalons van acabar ratats i els meus guants, esfilagarsats dels palmells. Vaig perdre el passamuntanyes i una diadema, que es devien quedar enrestats en alguna branca. El pare va sortir del bosc amb les mans esgarrinxades i un ramet de sang a l'ull esquerre.
Història d'un secret, fragment
Per saber-ne més:
El secret dels rovellons
*
Rovellons, només
1 d’octubre del 2021
HAIKÚS DE VI NOVELL
Em plau presentar l'edició digital d'aquest recull de vint-i-dos haikús sobre el raïm i el vi. Van ser interpretats a l'espectacle 'De vi va veu', seleccionats per Fina Masdéu. Veus: Dolors Esquerda i Bàrbara Roig. Música: Aleix Bové i Sara Sambola. Moviment: Magda Borrull. Vi: Sara Pérez, de la bodega Mas Martinet. Direcció: Rosa Mateu. Reus, 2020. Reposició al Teatre Bartrina, Reus, 2021.
11 de setembre del 2021
DES DEL PONT DE LLUMS
 |
Escolteu el pòdcast del poema al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY |
6 de setembre del 2021
AL CEL CABRETES I A LA TERRA PASTETES
 | |
| © Francesc Mauri Oli i pols de marbre sobre tela, 50 x 35 cm |
Per a Martina Rius Mauri
Mires meravellada les cabretes del cel.
Aviat hi haurà pastetes a la terra, penses.
Recomanes: «Baixeu, baixeu, que faig bugada»
Totes carregades de fang
Inspiren matèria de colors.
Netes com una patena,
Ara ja tornen a pasturar.
Acròstic de © Lena Paüls
8 d’agost del 2021
FULL DE RUTA
 | |
| Bastons de prunera, fulles d'eucaliptus Versos i escultura mòbil: © Lena Paüls |
Paisatge de ginesta i de paraules
no pots dimitir si algú en fa feixos
i et rumia per camins eixuts.
—Sí que puc.
Del poema L'alè que fa olor de menta
6 de juliol del 2021
5 d’abril del 2021
EL RECTANGLE DEL CEL
2 d’abril del 2021
ETS EL QUE DIUS
27 de març del 2021
EN EL PRIMER SEGON QUE QUEDA
21 de març del 2021
EL CICLE DE L'AIGUA
 | ||
| Il·lustració de © Pere Prats Sobrepere |
Ets el que dius,
bategant llevant a la roba estesa.
Guaites al celobert,
algú s'enfila per les canonades.
Fas renou, estossegues agitada,
piques amb un tornavís i una llima
al pot de sabó que fa de timbal;
crides noms imaginats fent mil veus,
perquè el llimac es pensi
que no estàs sola.
Ets el que dius,
inventari del que havies perdut,
i ara ho retrobes apilat
a la vorera de davant de casa.
Tot el que et queda, ho hem vist exposat
al raig furiós d'una mànega d'aigua.
I, després, delicada, ho has estès
sobre diaris vells, al bat del sol.
Ets el que dius,
perquè desitges tant salvar-te,
que fins i tot el gebre
cobreix els escòrrecs que ha fet la pluja.
Ets el que dius.
5 de març del 2021
MEMÒRIA DE POSAR I TREURE
 |
| Dibuix de © Lluc Magrané Serret, 2021 |
Hi ha preguntes que semblen fàcils, però són enrevessades de respondre. Sovint les responem a la babalà i després ens quedem pensant-hi hores i hores. La pregunta que ha fet un xiquet d'onze anys a la seva mare és d'aquest estil:
—Mare, si tinguessis la memòria tan plena que ja no hi cabés res més, i t’obliguessin a treure coses per buidar-la, què en trauries?
Vet aquí, doncs, la memòria imaginada com una gran olla a punt de sobreeixir-se o com un llapis de memòria que ens avisa que no hi caben més documents. El cas és que ens trobem en la disjuntiva d'haver d'escollir quin material suprimirem. No s'hi val treure'n provisionalment la tapa, l'hem de buidar, sigui per alleugerir la càrrega o bé per poder fer lloc per anar-hi afegint més records, cosa que ens portarà a un nou buidatge, i així, un i altre cop.
La mare fa veure que no ha sentit que el nen ha dit 'si t'obliguessin'; potser volia dir 'si et veiessis obligada' una perífrasi més oberta de sentit. El cas és que si la mare havia de triar per un motiu o altre, treure memòria, respon:
—Jo buidaria la memòria de records dolents o tristos.
El xiquet té preparada una alternativa que fa pensar llargament:
—Doncs, jo trauria records bonics, així els podria tornar a viure per primera vegada. Per al petit es tracta de treure a airejar els records plaents —per sort, encara no en deu tenir d'altra mena— amb l'objectiu de recol·locar-los. Faig notar que diu que els podria tornar a viure per primera vegada, o sigui que ja pressuposa que repetirà l'operació tantes vegades com li vingui de gust, en un acte de sobirania íntima.
Hi he pensat a fons i crec que la memòria ens defineix, per tant és una molt bona mesura treure a passejar tot allò que recordem i reviure-ho al mateix temps que fem lloc per arxivar-ho delicadament al llapis de memòria intransferible.
El tema és de molt més calat que un senzill apunt filosòfic elaborat dins d'un cotxe a quarts de vuit del matí, encetant el nou dia amb els deures fets, vestits amb anorac, bufanda, guants i mascareta, veient passar ametllers florits per la finestreta i el sol apuntant a l'horitzó. És un record d'aquells de posar i treure fins a l'infinit
15 de febrer del 2021
DESHERETADA
 |
© Nené (Pérez Oliván) Paper Torchon, 300 g, 21 x 29,7 cm guaix, tinta xinesa, anilines |
1 de febrer del 2021
L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA
Llegiu aquí el llibre en línia
o bé descarregueu-lo aquí en format PDF
Em plau compartir L'alè que fa olor de menta, un poema narratiu en sis parts que protagonitza la Jamila, una dona forastera que estripa el bitllet de tornada. I transforma el dolor de les pèrdues en experiència positiva. Guardonat amb el XXX Premi de Poesia del Vallès Oriental.
Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere
Posteriorment, uns versos del poema han estat il·lustrats per Nené (Pérez Oliván) Anna Llebaria, Josep Lomas, Pere Prats Sobrepere. I també uns fragments han estat enregistrats en pòdcast per Andreu Sotorra.
Vegeu totes les creacions generades a l'entorn d'aquest poemari
27 de juliol del 2020
LLEBARIA GRAU, EL PARADÍS ASSOSSEGAT
26 de juliol del 2020
EL CAMÍ OBAC
 |
| © Llebaria Grau Camí Vell de l'Argentera. Aquarel·la, 45 x 70 cm |
25 de juliol del 2020
FLORS A DESDIR
 |
| © Llebaria Grau. Flor blava (polygata Calcarea), aquarel·la, 36 x 26 cm |
1 de juny del 2020
SI SÓN ROSES, FLORIRAN
10 de maig del 2020
50 MIRADES DES DE CASA
Em plau presentar-vos 50 mirades des de casa, un recull de 50 textos propis (contes, microrelats, proses poètiques i poemes) il·lustrats amb obres d’art (fotografies, pintures, collages). Creació realitzada durant el confinament a causa de la pandèmia del Covid-19, entre el 15 de març i el 3 de maig de 2020.