LLIBRES OBJECTE, 2021-2022

* Haikus enramats 

* Poema en paperines 

* Mòbil bàscula romana 

* Llibres enrotllats

* Llibres-objecte 

* Llibres d'artista, llibres-objecte

* Poema envasat 

* Poema encapsat

* Acordió

* Escultura de paper

* Llibre desplegable

* Llibre artesanal, amb estampació botànica

* Escultura mòbil

 

JULIOL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança mesurada en un pi jove, que no s'acaba de fer.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant. 

Poema: Lena Paüls

Poema del recull Temps de penyora 

CÀSTING, DE TELÓ DE FONS

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

SÒNIA: Miro la porta, espero, i sempre em
sembla que entrarà d'un moment a l'altre.
L'oncle Vània, Anton Txékhov

De les planes amunt, contrabandista
de regalèsia i gominoles,
arribaves amb limusina,
orquestra, fanalets
i banderoles blanques.
T’oferies sense cap interès,
demanaves tan poc,
que em sentia capaç
de fer-te franc el crèdit.
Però aquella deu no s'adeia amb la forma,
i abans de demanar-te sant i senya,
es va esquerdar de sequedat, el fons.

© Lena Paüls

'Càsting', de Teló de fons

Dins el recull Temps de penyora

 

JUNY, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la 'Juny', de © Teresa Llorach. 

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

 

Solstici a tocar, els terços s'aturen a la cassola
a punt d'enfilar-se sobre els dosos;
l'ou balla als claustres dels palaus i a la catedral,
en brolladors enramats de murtra i flors;
la sempreviva borda, pètals de clavells i margarides,
i serradures pintades són catifa per al cos i la sang.
Les oques envesteixen un gripau
que es capbussa esbalaït a la pica plena de verdet.
Tot d'una, el gripau pren un relleu insospitat
i els passavolants desvagats en fan fotos
mentre els guardes retiren la indigent del peu rosegat.
Fora vila, les fogueres sota control cremen
fustots requisats de les muntanyes de mobles vells
que s'arraconen a cada cantonada.
S'encenen petards pels terrats
i corren coets borratxos a la sortida dels instituts
on adolescents s'estudien amb els ulls del desig.
¿Què en farem, de tantes converses apilades?

© Lena Paüls

'Juny', poema del recull Temps de penyora 

 

HAIKU 'TRES SARGANTANES'

 

© Nené

Tempera i tinta xinesa s/ paper aquarel·la de 300 g. 27x8 

 

Haiku: Lena Paüls

De 'Plens de ditades', dins  Temps de penyora

 

Escolteu el poema en pòdcast

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

SOBRE UN CANEMÀS DE PINASSA

Poema cal·ligrafiat sobre paper vegetal
estampat daurat. © Lena Paüls, 2022

 

Dos barranquets de no res, 

marcaran el camí cap al riu, 

on t'esperarà un sotabosc de cirerers 

brodat sobre un canemàs de pinassa. 

 

'Lletra menuda' fragment, dins Temps de penyora

 

POSTCREUER DE LUXE, MONÒLEG EN VEU ALTA

Recital de cloenda del Taller de Lectura en Veu Alta

Centre de Lectura de Reus, 26-5-2022

 

 

Escolteu el relat Postcreuer de luxe 

al canal IVOOX o al Canal SPOTIFY

 

Veus: Joan Bové i Carme Simó

Direcció: Rosa Mateu

¿Em vol fer un arròs blanc, sisplau?  Estic bé, molt bé, gràcies. És que ahir vaig tornar d'un creuer de luxe. Que no, de veritat, que no tinc mal d'estómac, no. Només vinc de rentar-me les mans. Sí, que hi havia tovalloletes de paper, gràcies. A la nostra suite, cada vegada que entràvem al lavabo, una assistenta venia a desinfectar-lo i tornava a lluir les aixetes, que em penso que devien ser d'or. Vostè ho ha dit: entre poc i massa. Només li diré que a l'exterior de les cabines, pels passadissos i als salons tot el terra i les parets estaven emmoquetades de vellut vermell, com una bombonera. Asfixiant, cregui'm. I a tot arreu hi trobaves personal de servei que ens portaven en safata. Miri, abans d'anar a dormir, mentre sopàvem, ens retiraven la vànova, ens obrien el llit i ens hi posaven el pijama estès al damunt. Ens canviaven cada dia els poms de flors naturals. ¿Bona mar? Ah, doncs, no li ho podria dir perquè no la vam veure, la mar, amb tantes activitats programades nit i dia: projeccions, videoinstal·lacions, balls, malabars, màgia, concerts, còctels... que ens feien anar ascensor amunt, ascensor avall i d'un cap a l'altre del vaixell. Baldada, estic! Si és que no sé per què n'hi diuen de luxe. Escolti, que per a mi el luxe és trobar una platja deserta i bona companyia. D'acord, posem-hi una barca. O un patinet de no res, per anar fins a les roques de la Mar de la Frau a arrencar barretets i menjar-los allí mateix ¿no troba? Però en diuen així: un creuer de luxe. Un cansament és el que és.  Té raó. És clar que hauria pogut dir que no hi anava, jo. Però resulta que l'empresa feia veure que era una mena de premi, que em descomptarà de les  comissions, no es pensi. Fa un mes que somio l'arròs blanc caldós d'aquí. Estic cansada de tant de menjar suposadament selecte. No suporto els carpaccios tan originals i transparents que bé podrien ser de vedella com de tonyina. O de polpa de maracujà! Jo tampoc no n'he tastat mai. És una fruita tropical, però tant hi fa, és un dir, ja m'entén...  I, una altra cosa, ara sé del cert que em fa fàstic el caviar. ¿Amb nius de pasta fullada cruixent?, pitjor que de qualsevol altra manera. I, ja en tinc prou de còctels de sabors originals! Somnio amb un litre de bona aigua bullint, un pessic de sal, un grapat d'arròs, un all i un raget d'oli de Siurana. Simple, primitiu..., digui-li com vulgui, que a vostè li ho permeto tot. ¿De segon? Una arengada de la costa amb mitja dotzena de grans de raïm moscatell. Sisplau, sisplau, sisplau...

 

EL CAMÍ ÉS TEBI

Haikus cal·ligrafiats sobre pergamí enramat
en quadrícula de branquillons. © Lena Paüls

 

Escolteu el pòdcast dels poemes

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

El sol s'escampa
pels marges de ginesta.
El camí és tebi.

*

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes.

Haikus de 'Plens de ditades'

Dins Temps de penyora

MAIG, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, maig 2022

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.
Pel mig del carrer, veig la imatge de fusta d'un sant,
sobre un baiard amb rodes acomboiat per dues dones,
darrere un capellà, sotana i penó descolorits,
seguits de mitja dotzena de velles artròsiques.
La processó avança imperceptiblement, allargassada.
Un taxista toca el clàxon desesperat.
De sobte, cauen gotes i hi ha una dispersió general,
entre la resignació d'herbolaris, confiters i melaires,
que es disposen a protegir les parades amb plàstics.
Recullo de terra una ferradura rovellada
i em resguardo del plugim sota el balcó d'un xamfrà;
d'aquí a no res, les fulles tendres dels lledoners
faran la rateta als motoristes aturats als semàfors
i les olors covades per uns instants
reclamaran altre cop l'atenció del mosquer.
I, jo, mora ¿què hi faig, en aquesta cruïlla?
 

© Lena Paüls

'Maig', poema del recull Temps de penyora 

 

 

DESFICI DE MAR

Pròleg: Carme Andrade. Disseny coberta: Fina Veciana

Per llegir el llibre en línia
o bé
Per descarregar el llibre en format PDF

Em plau compartir Desfici de mar, un recull de poemes que exploren el desig de pertinença i l'imperatiu de fugida que t'atia a hissar les veles. Desfici que et mena a la travessia en alta mar on aprens a llegir els núvols vivint marees i calmes. I, per fi, retornes on era casa teva amb la nau carregada d'amors, d'aliats, d'arrels i de llavors noves. Però, el trajecte t'ha canviat i també han canviat els qui volies trobar esperant-te. Reprens el cicle, creixent en qualsevol alta mar on arribes.

Pròleg de Carme Andrade, enregistrat en pòdcast: 

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

Poemes enregistrats en pòdcast:

 El camí es la meta.Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY   * Canal IVOOX

 

El camí és la meta. Veu: alumne de 2n d'ESO de la Institució Montserrat

*Canal  SPOTIFY  * Canal  IVOOX

 

Nua i solar. Veu: Antònia Farré

* Canal SPOTIFY  * Canal IVOOX

 

Calafat. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

*Canal SPOTIFY  * Canal IVOOX  

Aliats a proa. Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY  * Canal IVOOX 

 

El pedrís oscat. Veu: Andreu Sotorra

* Canal SPOTIFY  *  Canal IVOOX  

 

Pangea.Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

 *  Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX 

 

Divisa. Veu: Andreu Sotorra

 *  Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX   

Alquímia. Veu: Andreu Sotorra

 *  Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX

 

 Brindis. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

 * Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX 

 

 Pregària. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

 *  Canal SPOTIFY    * Canal IVOOX 

  

Mudança. Veu: Carme Andrade

 * Canal SPOTIFY    * Canal IVOOX

 

 Contrafoc al paradís. Veu: Rosa Masanés

 * Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX

 

Un pam de saó. Veu: Andreu Sotorra

*  Canal SPOTIFY    *  Canal IVOOX

 

 

HEMEROTECA (articles, ressenyes, lectures...) de Desfici de mar

40 VERSIONS DEL POEMA 'EL CAMI ÉS LA META'

A partir d'un fragment del poema 'El camí és la meta', del recull Desfici de mar, alumnes de 1r i 2n d'ESO de la Institució Montserrat, de Barcelona, han interpretat amb paraules i dibuixos el sentit del poema i també n’han fet un enregistrament de veu.

Per llegir les versions en línia:

https://bit.ly/3vzOvnB

Per descarregar-les en format PDF:

 https://bit.ly/3K0nYVK

Escolteu el poema, en veu d'un alumne 

de 2n d'ESO:

Canal * SPOTIFY  

Canal * IVOOX

ABRIL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, 2022
Aquarel·la

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Assaboriu llavis llepats de roses roges
en record d'un heroi que va prendre partit per la filla del rei,
després que totes les xiquetes del poble
ja havien estat sacrificades per una fera.
Per celebrar la benvinguda d'un altre heroi,
pengeu rosaris de sucre, cintes, confitures i llaços
als poms de llorer, palmes i als palmons,
trenes de fulles torturades, que coven la humitat,
i fan de llança, arma per enforquillar carpes,
que s'haurà enfonsat al ventre del drac de set caps.
Esverats, tots parlen a l'una i, com fa la sargantana amb la cua,
es desenganxen del cos i es dispersen per pobles i ciutats,
on cadascun predica el que pot,
amb una intuïció comuna, amb la mateixa identitat de fons.
Desplaçats del cos, exiliats,
els set caps dipositen una nova mirada a l'entorn,
fan com els moros i cristians alcoians
que entre bombo i plateret, pólvora i espingarda,
buiden carretells, mengen ametlles garrapinyades
no fos cas que es candissin amb tant penjoll i diadema.
Uns i altres s'entaulen
i acaben cantant boleros junts. 

© Lena Paüls. 'Abril', poema del recull Temps de penyora 

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

EL CAVALLER ARREBOSSAT

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

*

Escolteu el conte

al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

 

Historieta gràfica que explica on va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi el dia després de matar el drac. El rei i la reina i la princesa d'aquell país van fer una gran festa amb ball fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí el cavaller va seguir el seu camí i va topar amb el municipi Sant Pere del Cloquer —criptònim de Reus—, els ciutadans del qual volien aconseguir un rècord. Sant Jordi decideix col·laborar-hi i no en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

 

Publicada a «Lo Nunci»

 

 

Revista del CAR, núm. 160 Reus

 

VESPRE EN DANSA

© Fina Veciana, 2022 Vespre en dansa
Tècnica mixta sobre tela, 65 x 100 cm

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Dansen les llunes noves al capvespre
la coreografia sinuosa.
Flueix l'entitat complexa de l'estol:
espirals, volutes i serpentines.

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

VIANANTS DE MINÚSCULA VORERA

Llibre-objecte. Poema enrotllat. © Paüls

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Soc d'aquí. Soc estranger.

JOSEP PALAU I FABRE

De tu només sé que cada migdia patines

al bat de sol de la gran plaça empedrada,

amb túnica sobre el pantaló de seda i vel al coll.

Voldria saber què enyores i aprendre de deesses de les serps;

et voldria acompanyar pels corredors frescos de casa

i mostrar-te espais que mai ningú t'ha fet entendre;

voldria que veiessis les meravelles dels edificis sumptuosos,

on van deixar la pell gent com la meva;

voldria aixecar les llambordes d'aquesta plaça on jugues

per poder descobrir plegades on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés, i tu volguessis saber, seria teu:

tothom és immigrant d'un lloc o altre.

 

LLibre-objecte. Poema enrotllat

Som veïnat i quan ens deixem pas,

vianants de minúscula vorera,

no em cansaré de buscar-te els ulls bruns

perquè els reconec: són un camí per conviure.
 

Amb un peu rosegat (V). Dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

MARÇ, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, 2022

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

T'hi apuntaries, si totes les batalles fossin amb caramels,
nan entremaliat entre gegants de festa i armat del ramat,
que tant reparties cops amb una pala matamosques,
i cantaves "els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent",
com precedies un manaia cerimoniós i el penó SPQR,
Senatus Populus Que Romanus, que ignorem què vol dir.
De tan esquifit, el cos se't perdia dins el cap de cartró del nan  
i l'armadura del cos de guàrdia de ficció de Ponç Pilat,
governador de Jerusalem i de Tarragona,
era un embolcall massa pesant.
Per al teu repòs, branques d'olivera al balcó,
peus descalços i cadenes als turmells, si algú no et volia bé.
En sòlida arrapada, la soledat et consumia el cos
amb la gota eterna al nas, penitent, si caic no caic,
les ulleres adobades amb esparadrap.
Tinc por que si crido el teu nom per la finestra,
la dent que em belluga voli enllà del porticó
i faci d'adob de pinetells i esclata-sangs.
Aixeca, ara que pots, la camisola al ninot de palla,
pastanaga i cogombre, la sardina enterrada i sant tornem-hi.
La confirmació d'un compromís fet cendra
és el pic imprecís d'aquest dimecres,
ara que la crema es va espesseint al bany maria
i al carrer planten falles.
Torna nan entremaliat, armat del ramat,
torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols.
L'oli roent l'espera. 

MARÇ, poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

MIL COLOMS IRISATS

© Teresa Llorach, 2022
Aquarel·la

 

Escolteu el poema en pòdcast

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Atorrollat, has perdut els camins i no tens esma.
T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.
GABRIEL FERRATER

 

Enganxaves coloms irisats pintats sobre plàstic transparent
als vidres de totes les finestres de casa i de l'escola
i després llegies, en veu alta, 'Sadako vol viure',
aquelles pàgines esfereïdores de tan reals,
on la petita no arriba a poder doblegar l'ocell de paper número mil.
El miracle no és possible,
després que un gran nombre de persones estigui disposat
a participar en el vessament de sang d'un altre gran nombre de persones.
Un cop més, esborrada la frontera que hi ha entre la diplomàcia
i el camp de batalla, el planter de paraules es convertia en rostoll
a punt de flamejar i la desesperació arrelava en un món devastat.
Un cop més, la ciència i la tecnologia oblidaven tants rebostos buits
i s'aplicaven / amb la rapidesa del llamp, al servei dels criminals de torn.
No hi vulgueu reflexionar, ni intentar comprendre
els actes vils que desferma la fúria.
A un infant atrapat entre adults mutilats i desorientats,
¿com li explicarem l'origen del conflicte?
Incapaços d'entendre la naturalesa diabòlica que covem ben endins,
cremades les pupil·les, els iris i les còrnies.
Sento l'horror de l'avi manyà, despenjant les campanes del seu poble,
per fondre-les i fer-ne bales, boig de por.
Sento els seus crits de tortura, l'artesania del sofriment fins a la mort,
¿quan acaba la renúncia i comença la col·laboració?,
espiral, remolí, tornado que no pot preveure la dimensió del desastre,
tu també aniràs a caçar colomes malferides per les places brutes
i esperaràs amb ànsia que neixin els colomins per fer-ne brou.
Enviaràs coloms irisats als assassins
(mai és massa tard per aturar un riu de sang),
mentre arrencaràs amb les ungles materials de la pedrera
i posaràs a punt la rellotgeria interior.
Tu, igual com la petita Sadako Sasaki,
desitjaràs el miracle dels mil ocells,
cada colom enganxat als vidres de les finestres
és un desig per continuar vivint,
cada colom és una esperança a favor de la pròpia força

 

 'Mil coloms irisats', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra   

 Per saber-ne més:

"Mil coloms irisats, a favor de la pau"

EL GRAM

Llibre-objecte enrotllat. Papers i llicorella. © Paüls

 

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet.

© LENA PAÜLS

Dempeus sempre, fragment. De Bombes de llavors

SÀVIA DE VENTADES

Llibre-objecte. Poemes enrotllats en bobina de fil

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© LENA PAÜLS

Fragment del poema Amb un peu rosegat 

Dins Temps de Penyora

FEBRER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach.
Doctor de la pesta. Aquarel·la

Escolteu el pòdcast del poema a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles
en pelegrinatge sota els ametllers florits?
A l'aiguabarreig de dos rius us renteu la cara a grapats,
escàpols per unes hores d'on les teulades moquegen glaç,
i les canonades i els desguassos s'han rebentat.
Hi ha una garsa balancejant-se  indecisa a l'antena col.lectiva,
que no treu l'ull del feinejar dels corcs de l'embigat.
¿A qui  interessa votar la pesta camaleònica?
Heu sortit d'hora i heu estès la disfressa molla entre joncars,
heu posat una goma elàstica nova a la màscara
i heu repintat l'estoc de caretes.
Cada nit, en rotllana al voltant d'un foc de branquillons
prepareu una estratègia de supervivència,
feu esquemes, gràfics i redacteu pamflets.
No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès,
que acostumen a pagar justos per pecadors
i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot  ser cada dia.
Heu descobert que s'estendrà la gana,
que les coques de greix d'avui seran un record aviat,
per això, guardeu pomes beneïdes pel mal de cor als armaris
i torneu a aprendre a socarrimar i a  escaldar porcs.
Si ja sabeu que la pesta té per aliats els bombarders,
si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra,
digueu, ¿què hi fa que demaneu pau amb candeles?

'Febrer' dins Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

Música: 'Dentro la maschera di arleccchino', interpretada per Gianmaria Testa

ON ES COVEN ELS SOMNIS

Llibre-objecte 'On es coven els somnis'
© Paüls

 

Voldria aixecar les llambordes

d'aquesta plaça on jugues

per poder descobrir plegades

on es coven els somnis.

Tot el que jo sabés,

i tu volgessis saber, seria teu:

tothom és immigrant 

d'un lloc o altre

© Lena Paüls

Amb un peu rosegat, la falda buida, dins Temps de penyora

TATUA'M

Tatua’m brisa,
arrels roents i pètals:
la treva entre ones.

 

Quatre llibres-objecte a partir de l'haiku Tatua'm, elaborats amb materials sensibles de l'univers subjectiu. En cadascun hi predomina un color representant un element natural: blau (aigua), verd (terra), violeta (aire) i granat (foc). En cada llibre, una aroma: espígol, llorer, eucaliptus, romaní. 

Per fer-ne un tast, vegeu el vídeo:

LES FALQUES VOLEN

Poema envasat. © Paüls

Solemnitats de música corcada.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 

 

A la ràdio les falques volen,

m'imposen un ritme trepidant.

Sovint en podria repetir la música,

però no sé què diu la lletra.

Demà —que me'n recordi—

escoltaré de nou aquell missatge fugaç

del qual fa dies que intento treure l'entrellat:

em sembla que ofereixen

felicitat sense fisures

o freixures sense liquiditat.

A veure què...

© Lena Paüls. 'Amb un peu rosegat', dins Temps de penyora.

GENER, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Canal IVOOX o bé al Canal SPOTIFY

Mora desheretada, us miro des de fora estant,
enfilada en una carrossa darrere l'estel,
on ara faig de rei, tot just maquillada,
i porto capa, corona i ceptre per un dia.
Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat,
ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric:
a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar.
Mentrestant, el baf del meu alè no arriba als vostres finestrals,
que mostren impúdics la taula per desparar,
i tots vosaltres dormitant al sofà davant d'un televisor engegat.
Els radiadors us fan de la casa una barraqueta en flames,
¿qui gosaria insinuar, ara, el record del fred viu?,
aquell fred que envaeix tots els racons de l'enteniment,
que us assetja i que us fa ostatges a casa.
Aquesta nit, tot ho tapa la innocència traïda, xiqueta de mi,
escampada pels balcons, entre sabates
i bols d'aigua i crispetes per a uns camells de fireta.
Davant el paisatge opulent dels jocs amuntegats per terra,
davant la natura morta d'un tortell esmicolat a les estovalles:
"qui hagi trobat la fava cobrarà penyora", heu dit als cadells.
Sobre la cretona enfarinada d'una taula camilla
hi ha el pessebre damunt davall,
tancs de plàstic i soldadets del fortí nou de trinca
s'han quadrat a l'entrada de l'establia.
¿Algú sap on comença qualsevol guerra?

'Gener', poema del recull Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

FELIÇ QUI

Acordió 'Feliç qui' © Paüls

Gosa poder ser fort, i no t’aturis.
GABRIEL FERRATER

Feliç qui es troba en una clariana
amb cruïlles per triar i remenar.

Feliç qui vol poder estar atiant fruitar;
feliç qui vol estar amerant:
feliç qui ja n’està.

 

© Lena Paüls, 2022

 

 

Escolteu el pòdcast dels poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

EL RESSOPÓ

Coberta: © Teresa Llorach, aquarel·la, 2019.
Edició digital

Descarregueu el relat en format PDF

*

Escolteu el pòdcast del monòleg

El relat  El ressopó reprodueix el monòleg d'una dona sensesostre que s'adreça a una altra sensesostre com ella el dia de Nadal. 

«Ep, tu, si t'asseus aquí se't mullarà el cartró, t'aviso, eh! Doncs, sí, quin negoci, ahir, xiqueta! I tu, sense venir. ¿On eres? No, no... no cal que m'ho diguis, no. Doncs, va anar bé, eh! Ja ho saps, que s'estoven pels volts de Nadal. Sí, dona, com sempre, ahir van esquitxar i esquitxar euros per calmar la mala consciència. I mira que van carregats de paquets i fan morros... però esquitxen, tu!»

El ressopó, fragment

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Carme Simó

 

El relat va obtenir el Premi de narrativa La Mar de Lletres, 

modalitat Contes de Nadal, de Calafell, l'any 2003. 

Revisió: desembre 2021

LA MEVA ADELA

Descarregueu el relat en format PDF

 

* 

Escolteu el pòdcast d'un fragment del relat 

a IVOOX   i /o     a SPOTIFY

 

"A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui... a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia. Que ni sabia l'hora que era, jo! Per això, t'he dit, «Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé quantes vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge el tren passa puntual.» Com si sentissis ploure. Quan t'ha semblat que era l'hora, has agafat la bossa de les taronges, has replegat la bata i les espardenyes, m'has fet un petó al front, m'has acotxat tal com m'agrada, i te n'has anat com cada vespre. ¿Per què et prens cada dia la roba? Potser no penses tornar, em dic.  Però l'endemà al matí, quan obro els ulls, ja ets aquí." 

La meva Adela, fragment.

Text: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

DESEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la © Teresa Llorach

 

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

 

Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió,
però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet.
Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries,
i els indigents se n'aprofiten.
Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur,
no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci,
i l'estel és una llufa de cartró i purpurina.
Amb el meu baf faig entelar vidres dels aparadors,
perquè res del que contenen respon al gran interrogant.
Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit,
toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica.
Potser és cert que l'enganyifa es troba també al pa àzim,
al setrill i a la flassada de llana, però creure-hi és un deure.
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.

'Desembre', de Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

EL TEMPLE

El temple. Poema i escultura de paper © Paüls

 

Escolteu el pòdcast d'El temple 

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Incrustat en cada espai dels teus dies
queda el temple a vessar d’heura per sempre.
Dos fruits et llueixen per arracades.

'El temple', de 'La falda buida', dins  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

QUIN GROC T'HA PICAT?

Arola Editors, Tarragona

 

Reportatge gràfic de la presentació del conte

Centre de Lectura, de Reus, 13-XI-2021 

Em plau presentar-vos el conte per a infants Quin groc t'ha picat?, una historieta gràfica amb disseny i il·lustracions de Pere Prats Sobrepere basades en un text del qual soc autora, sobre la força de la ciutadania per impedir que es perpetuï l'abús de poder. El tema —presentat des d'un angle caricaturesc i humorístic— respon amb un exemple extrem la pregunta ¿S'ha d'obeir una llei injusta? 

El llibre compta amb Guia de Lectura, una bateria de Suggeriments didàctics i uns Tallers de creativitat  i animació a la lectura per a diferents nivells.  

Vegeu les sinergies que ha generat el conte:

"A l'entorn de Quin groc t'ha picat?"

 

***

 

 

Vídeo del conte Quin groc t'ha picat? 

Lectura i muntatge: Marta Vidal. 

Centre de Lectura de Reus, canal Youtube,

 sèrie 'Contes per somiar Km0'

TRÍPTIC

© Paüls. Poema 'Tríptic'  en llibre artesanal
Estampació botànica per percussió

 

Escolteu el pòdcast de Tríptic

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

I

T'envolta una estesa d'agram i rocs.
I és aquí on vols plantar font i alè.
Apiles pedres, estasses l'herbam,
assegures el reg i colgues vida.

Un tou de grava aplana el caminal.
Les pedres el fistonen entre cants
i la dansa ribetada dels marges
on descanses tot vetllant els brots nous.

Somnies tanys a punt de rebentar.
Els vols poncellant, entre afany d'abelles.
Te'ls imagines pletòrics de molla.

És tan gran el centelleig de la fulla,
que un sol bri de vent et fa la rateta,
mentre tot és festa en terra estovada.

II

Hauràs de lluitar pel somni. Des d'ara
t'oblidaràs de tu, produint saba
i no sempre la polpa serà suc
sinó card, pinyol neulit, soca buida.

Tens un bres a la mirada i als braços,
custodiant el respir compassat
que gronxaràs a recer de la neu.
Ning, nang, nong, les campanes de Salom.

Si el rondessin llagostes i llimacs,
aviaries teuladins famèlics,
mentre ametllons i herbes creixen junts.
 

III

Madurava enmig d'aliats diversos,
assaonat, creixia generós.
Ara l'esqueix revela el secret,
blaït de llum, febrós de sequedat.

El mires tal com és, bolquer escampat.
¿On és?
¿On és el somni?, xiscles a l'arrel,
tota tu deliri, trepig i font.

Mentre ametllons i herbes cremen junts,
sents el desig del fetus que s'escola,
tota tu, bram i tatuatge ardent.

És tan miseriós el paisatge,
que mantens la rella clavada al ventre,
mare gestant, envaïda per sempre.

'Tríptic', de  Temps de penyora

Poema: Lena Paüls

Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

HISTÒRIA D'UN SECRET

Per llegir en línia

o bé

Per descarregar en format PDF

 

Em plau presentar-vos en edició digital la narració curta Història d'un secret, amb il·lustracions de Teresa Llorach i disseny de la coberta de Pere Prats Sobrepere.

A còpia d'arrossegament, els anoracs i les genolleres dels pantalons van acabar ratats i els meus guants, esfilagarsats dels palmells. Vaig perdre el passamuntanyes i una diadema, que es devien quedar enrestats en alguna branca. El pare va sortir del bosc amb les mans esgarrinxades i un ramet de sang a l'ull esquerre.
Història d'un secret, fragment

Per saber-ne més:

El secret dels rovellons
*
Rovellons, només